També hi ha un apartat per a les empreses, ampes o associacions que busquen monitors i volen posar un anunci.

També comtem amb un bloc on hi anirem penjant tot tipus de informació relacionada amb el web.

http://www.xirusplai.cat

Penjada i disponible per a tothom, és l’estat de la nova plana web de l’Esplai Xirusplai.

Li he fet un rentat de cara i una depuració del codi (que falta li feia). No està del tot acabada, falten acabar de polir algunes cosestes i acabar d’ampliar-la com volia desde un bon inici.

La web està feta a base d’hores, nits, coca-coles, xhtml, php, mysql i css. Algunes imatges amb photoshop són suficients per donar-li aquesta façana neta i clara. Un projecte més acabat.

Projectes, són ara mateix de les coses que més em volten pel cap, tinc la impressió que no els puc tirar tots endavant i haig de començar a seleccionar i començar a invertir-hi hores per tal que no només es quedin en somnis. No en donaré els detalls, però si aniré explicant a mesura que es vagin fent realitat.

I sobre pensaments, sominis i projectes parlo avui, perquè he tingut temps per pensar-hi, un magnífic i gratificant cap de setmana amb els nens, nenes i monitors i monitores de l’Esplai m’ho ha permès. Hem estat a Can Tallada, una casa de colònies que està entre Arenys d’Empordà i Vilajoan prop de Figueres. Cada vegada que marxo amb els “nanos” en torno més content i més satisfet de la feina que faig a l’esplai. Torno convençut de que tinc la prova per la molta de la gent que diu que l’associanisme infantil, lúdic, i tota la parafernalia progressista dels esplais no serveix per a res, jo en tinc la prova. 48 hores són suficients per veure que la feina que estàs fent és gratificant per a tú i per ells, perquè sí, perquè no tot són classes teòriques de càlcul, apendre a montar xips, i passar-te hores programant davant l’ordinador.

Així doncs, canya a l’Esplai que s’apropen uns mesos durets!

Recordo encara els partits a Bremen, Madrid Londres i Barcelona contra el Chelsea de Mourinho, deiem que eren decisius i que és on apareixeria Ronaldinho. No ho va fer. Ara bé, eren tant decisius con ens pensàvem? Jo crec que no, estic d’acord en què el Barça no havia de empatar a Bremen i que la victoria que se’ns va escapar contra el Chelsea a l’últim minut van fer mal. Però teniem una última oportunitat que passava per guanyar els dos últims partits que quedàven de lligueta, i ho van fer. Els primers 20 minuts al Camp Nou contra el Werder Bremen van ser memorables, un joc elèctric conduït pel millor mig-organitzador del moment, Andrés Iniesta i la linia defensiva compacta com mai “arrupada” per el mig-defensiu. Tampoc crec que Ronaldinho fes un partit estelar però amb una falta va obrir la llauna de 8èns. A diferència de Messi, Giuly s’obre molt més a la banda, aixo crea espais i dóna la oportunitat a fer el passe en diagonal que tant li agrada a Ronaldinho i Edmilson a Giuly que si controla és oportunitat de gol.

Els jugadors ara estàn a Japó, encara em pregunto perquè. Deu dies a Japó abans de jugar contra l’Atlètic de Madrid, per jugar un torneig de pacutilla on els interessos no són ni de bon tros futbolístics. Una altre maniobra merxandatgepublicitaria d’aquesta empresa que es diu FIFA i que fa fer gairabé 3.000 quilòmetres als jugadors del Barça per jugar contra un equip Mexicà. Algú es creu que el guanyador del Mundial de Clubs serà el millor equip del món? Jo crec que ningú. No hauria de ser el Sevilla guanyador de la Supercopa i per tant millor equip d’Europa el que jugúes aquest torneig? Sincerament crec que això tot plegat és una farça, on el més perjudicat n’és el Barça.

A la lliga com deia el Barça juga contra l’Atlètic equip que com cada any no acaba de ser regular. Les lesions l’han castigat molt. El Sevilla juga contra el Recreativo de Huelva i el Madrid contra l’Espanyol, nosaltres jugariem contra el Betis (18è classificat) però descansem. Sincerament crec que a la lliga el Sevilla tart o d’hora s’acavarà despenjant i acabarà lliutant per la quarta plaça amb Saragossa i València. El Madrid és prou regular però ha perdut bastants punts d’aquells que passen factura. I el Barça ja li comença a passar allò que guanyen els partits sense voler, sense forçar la màquina a mig gas.

Esperem que no es lesioni ningú a Japó, que Giovanni Dos Santos es destapi com a gran extrem que és, i que Bojan Krkic acabi salvant al Barça B i l’any que bé comenci a disfrutar de minuts al primer equip.

Força Barça!

I què millor per començar a ordenar la meva vida, que fent-ho amb el bloc. Encara no he descobert (a veure si algú em pot ajudar) a incloure reproductors en flash (.swf) de mp3. Intentaré actualitzar el bloc més regularment i sobre els temes que realment m’interessen i dels quals per faltar de temps no hi he pogut aprofundir. Per altre part moltes gràcies per les 1300 visites.

Com deia aquest any 2006 no ha estat el millor (tampoc el pitjor) però n’esperava més “resultats”. Un any que m’ha servit per començar la meva carrera universitària, acabar el meu primer any com a coordinador de l’esplai Xirusplai, adonar-me que no tinc prou força de voluntat com per anar regularment al gimnàs. Tampoc no he complert la promesa de pujar i aprobar l’exàmen de conduir. Totes aquestes coses han de canviar, i com abans millor.

Objectius:

Aprobar d’una vegada el primer curs de carrera

Tenir el carnet de conduir

Buscar una feina estable

Tirar endavant un* projecte

Bé doncs un cop aclarits els objectius, ens hem d’anar per feina. Necesito un 200% més de força de voluntat de la que tinc ara. Assistir a classe i cumplir amb les entregues i pràctiques són motius essencials per un bon rendiment acadèmic. Passar menys hores al bar pot ser un bon revolsiu.

El tema del carnet de conduir éstà aturat. Estic apuntat a l’autoescola, hi puc anar tres dies a la setmana i a casa testejar per internet i repassar conceptes. Assignatura pendent!

Tenir la gran sort de poder trobar una feina compejinable amb les pràctiques i les classes sería l’empeta que em faria tirar endavant el projecte, del qual un dia en parlaré (un cop estigui tot molt més madurat).

Bé ara que ja tinc les coses clares, només em toca posar-m’hi. Comença el procés de transformació per arribar a ser l’home profitós amb el que somiu!

Tal dia com aquest del 1975 va morir un dictador, nom del qual no vull ni mencionar. Això si que s’ha de celebrar.

Envio un petó directament cap a Mataró, us estimo.

Aquest divendres concert (sense en Ferran encara) a Cerdanyola del Vallès, al Mundo Caníbal.

Això em fa pensar una mica, fa molts any que tinc els meus amics (dic meus, perquè són meus i me’ls estimo molt) i desde que ens coneixem (ja sigui via Jungfrau o via Esplai) ens ha agradat molt allò de “quedar”, pràcticament quedem cada dia, ens veiem moltes hores al cap de l’any, i en els últims anys segurament ens espantariem amb la d’estona i coses que hem compartit. Primer quedàvem per anar a la rambla a jugar a fútbol, bàsquet i diferents coses relacionades amb el món de l’oci d’un noi de 10 anys. Anàvem plegats al pam i pipa i ens compràvem “xuxes”, aleshores ens va començar a agradar allò de sortir quan era de nit, potser ens sentiem “topedeguais”, bé el cas es que desde aleshores no hi ha hagut cap de setmana que no ens veiem (bé si un de cap d’any que un virus em va maleir).

Festes Alternatives 2005, torneig de futbol. A que fem patxoca? El polític no va venir…

Amb tot això el que vinc a dir, es que cadascú comença a agafar el seu camí a la vida, fins fa poc tots teniem vides paral.lele s i feiem el mateix, escola, esplai, extraescolars i poca cosa més. Ara ja, un va per bomber, l’altre per arquitecte en tenim un que es veu que vol ser polític, un “freak” matemàtic i un que li agrada això del so i en vol ser un tècnic (com ells diuen). Ara no tots fem extraescolars ja… un té una dèria per caminar molts quilòmetres seguits, l’altre amb dos pals de fusta et fa marevelles, n’hi ha un que de cop i volta toca a un grup (La Pegatina) el polític s’ha enmerdat en el món de les federacions, comissions, grups de treball i altres històries relacionades amb el lleure infantil, i el “freak” de les matemàtiques diu que es ganyarà la vida jugant a Pòquer.

Tancada d’Esplai any 2004deu nidó si ha plogut…

Jo sempre ho dic, si tant amics som, és perquè tots sóm diferents els uns als altres. Ara bé jo us estimo molt

28.10.2006 allà les 19:20 al Carrer Sant Bru.

Tot passa per un rentat de cara del lloc on visc, on hi passo més hores i d’on teòricament hi han de sortir els èxits acadèmics. El cas és que jo sempre he viscut a la mateixa habitació, amb els mateixos mobles i amb el mateix parquet tota la vida. Tinc ganes de canviar això, sempre és clar dins uns límits (econòmics).

La història seria eliminar el llit (d’aquests amb calaixos a sota) i cambiar-lo per un fotó i dormir a terra, llençar també l’escriptori que és molt pesat, poc ampli, i baixet per la meva alçada i cambiar-lo per no un, sino dos! fer un escriptori llarg on tot hi tingui el seu lloc. Penjar la TFT del ordinador a la paret i la TV penjar-la a una cantonada a dalt i així es vegi de tot arreu. Eliminar estanteries (en tinc moltes, masses) i llençar-ne tot el que hi ha a dins, coses que no faig servir, de la prehistòria, llibretes de 3r d’ESO, libres de la FIAC de quan tenia 12 anys, PCFUTBOL2004, duros, monedes de 25, pols, videos den TINTIN o jocs de taula (MOLT) antics. Seria ideal al lloc on hi ha les estanteries colocar-hi una tauleta rodoneta i una butaca on poder llegir, mirar la tv o fer la migdiada.

Abans de tot però s’ha de pintar la habitació, he pensat que quedaria bé cada paret d’una tonalitat diferent de taronja. S’accepten propostes. També he pensat que hi podria projectar alguna cosa, icone, logotic, frase… no ho sé això de les parets és una mica especial.

Com em puc finenciar tot això?

1) Guanyant diners (jugant a poker es clar)

2) Comprant tots els mobles a IKEA, on hi treballa la meva mare i té un sucolent descompte.

Més endavant ja us ensenyaré els mapes de l’habitació i els mobles escollits per a formar part d’aquesta habitació de “disseny”. Hi ha una part electrònica on podré contar amb l’ajuda del meu amic Bernat, vull posar quatre punts de llum (digali punts de llum digali bombetes lligaes a un fil) dos a la tauleta de nit i dos/quatre més al llarg de l’escriptori.

Doncs bé, el cas es que aquest és el millor començament de Rijkaard a la banqueta blaugrana amb 16 de 18 punts posibles aconseguits, 16 gols a favor, SETZE!!! I només cinc gols encaixats, i és que ahir contra el Sevilla de Juande Ramos va poder tornar a veure un Valdés molt segur a la porteria i marginat pel tonto sabi.

Jo no sóc de l’opinió que aquest Barça està més fluix fisicament, ni que no juguen tant bé, ni que la baixa del “negre” Eto’o pogui ser crucial pel transcurs de la temporada. Aquest barça senyores i senyors és imparable, guanya sense forçar la màquina, porta el tempo del partit com si el rival també jugués amb ells. I és que dona gust veure com toquen la pilota i triangulen.

Si una mancança li trobava al Barça de l’any passat era una defensa poc cuntondent, a vegades desorganitzada i amb un Oleguer que molt al meu pesar no acabava mai donant la talla de central pel Barça. Ara bé “mos” amic “es” Txiqui i el cos tècnic ho han sol.lucionat, i de quina manera!. Lilian Thuram i Gianluca Zambrotta, per a mi junt amb Puyol, Márquez i Terry (sense desprestigiar un gran, grandíssim jugador Sylvinho) els millors defensors del moment. M’ha sorprès molt la gran elegància i tècnica del jugador francès, i m’agrada el procés d’adaptació que els hi està donant l’entrenador sense carregar-los de responsabilitat i fen-los jugar “sin prisas, pero sin pausas”.

I si la defensa la tenim solventada i armada, el mig del camp barcelonista no li aclen comentaris: Xavi, Deco i Iniesta mouen el Barça i se’l carreguen a l’esquena regalant gols als bombarders de davant. També hi ha hagut debat, han de jugar els petits i tècnics o hi hem de col.locar un “netejafems” per davant la defensa. Això depent del partit i del rival al que t’enfrontis, de ben segur que si aquest dimecres juguem amb els tres baixets contra el Chelsea no durarem més de 20minuts. Jugarem contra un mig del camp en rombe, amb Makelele, Essien, Lampard i Ballack (vigilem amb Obi Mikel). Jo segueixo optant amb Márquez de pivot defensiu i Deco i Xavi en tasques més ofensives. M’imagino que jugarà amb Motta o Edmilson per allò de que si tenim doblades totes les posicions no cal agafar un central. Bé ja ho vorem dimecres.

I a davant, hem perdut en Samuel però hem recuperat en Javier, una cosa ha acabat portant a l’altre i n’estic segur que Saviola acabarà sent el davanter titular d’aquest Barça, a Gudjohnsen el veig amb poca mobilitat i molt lent, quan el ritme del Barça és trepidant i molt vertical. Està ben coberta ja la posició de davanter centre? Jo crec que si, jugant amb Ronaldinho a l’esquerre i Messi a la dreta m’hi puc posar jo i segur que algun golet marcaré. Són jugadors que fan que les coses siguin fàcils.

Força Barça!

Ens vam fixar en l’estoig de la noia que seia davant nostre, hi tenia una xapa (o dues). Llavors ens vam preguntar com es deurien fer aquelles xapetes que tant de furor causaven a l’institut, i que tanta ràbia ens feien a nosaltres (sempre les he trobat molt lletjes). Investigàrem fins topar amb el lloc adient, i ens vem decidir-nos a comrpar la màquina i el material bàsic per començar, acabava de iniciar-se un projecte/negoci: agafa-ho! Vam estar bastant temps preperant la plana web per a poder fer vendes on-line i buscant clients per Badalona. No erem una màquina de fer diners però no ens podiem pas queixar. Després van venir exàmens, selectivitats, estius desenfrenats i el tema es va anar abandonant fins fa poc temps que hem decidit re-empendre el projecte, molt més organitzats, amb més ganes i il.lusió i sobretot amb uns objectius.

M’he estat informant i aniria bé fer un Pla d’Empresa, constituïr-se legalment com a Societat Civil, trobar un local (hem estat treballant a l’habitació d’en Xavi tot aquest temps) i començar desde 0 la plana web. Sembla molta feina, però tinc la imperssió que aquesta vegada funcionarà!

Aniré redactant sobre el tema, i així poder veure quins avenços fem.