La Pegatina Sound Sistema

Aquest és el grup de música del que més es parla últimament, i no perquè facin rumbeta de la bona, cinquanta concerts l’any, gires per galícia o toquin amb Manu Chao sinó perquè el nostre amic en Ferran n’és el nou baixista.Et desitjo molta sort “tato”, porta uns dies escoltant i treient les cançons per posar-se el màxim de ràpid posible al dia.

Aquest divendres concert (sense en Ferran encara) a Cerdanyola del Vallès, al Mundo Caníbal.

Això em fa pensar una mica, fa molts any que tinc els meus amics (dic meus, perquè són meus i me’ls estimo molt) i desde que ens coneixem (ja sigui via Jungfrau o via Esplai) ens ha agradat molt allò de “quedar”, pràcticament quedem cada dia, ens veiem moltes hores al cap de l’any, i en els últims anys segurament ens espantariem amb la d’estona i coses que hem compartit. Primer quedàvem per anar a la rambla a jugar a fútbol, bàsquet i diferents coses relacionades amb el món de l’oci d’un noi de 10 anys. Anàvem plegats al pam i pipa i ens compràvem “xuxes”, aleshores ens va començar a agradar allò de sortir quan era de nit, potser ens sentiem “topedeguais”, bé el cas es que desde aleshores no hi ha hagut cap de setmana que no ens veiem (bé si un de cap d’any que un virus em va maleir).

Festes Alternatives 2005, torneig de futbol. A que fem patxoca? El polític no va venir…

Amb tot això el que vinc a dir, es que cadascú comença a agafar el seu camí a la vida, fins fa poc tots teniem vides paral.lele s i feiem el mateix, escola, esplai, extraescolars i poca cosa més. Ara ja, un va per bomber, l’altre per arquitecte en tenim un que es veu que vol ser polític, un “freak” matemàtic i un que li agrada això del so i en vol ser un tècnic (com ells diuen). Ara no tots fem extraescolars ja… un té una dèria per caminar molts quilòmetres seguits, l’altre amb dos pals de fusta et fa marevelles, n’hi ha un que de cop i volta toca a un grup (La Pegatina) el polític s’ha enmerdat en el món de les federacions, comissions, grups de treball i altres històries relacionades amb el lleure infantil, i el “freak” de les matemàtiques diu que es ganyarà la vida jugant a Pòquer.

Tancada d’Esplai any 2004deu nidó si ha plogut…

Jo sempre ho dic, si tant amics som, és perquè tots sóm diferents els uns als altres. Ara bé jo us estimo molt