Intractable
Intractable, és com veig al barça ara mateix. Se l’ha criticat per un mal començament de lliga, un baix rendiment de Ronaldinho i dures crítiques al nostre gran i admirat capità Carles Puyol. Diuen que ja no juguen amb aquella frescura, que no fan el “fútbol bonic”, i que Ronaldinho pensa més en una millora contractual que en el partit que està jugant.
Doncs bé, el cas es que aquest és el millor començament de Rijkaard a la banqueta blaugrana amb 16 de 18 punts posibles aconseguits, 16 gols a favor, SETZE!!! I només cinc gols encaixats, i és que ahir contra el Sevilla de Juande Ramos va poder tornar a veure un Valdés molt segur a la porteria i marginat pel tonto sabi.
Jo no sóc de l’opinió que aquest Barça està més fluix fisicament, ni que no juguen tant bé, ni que la baixa del “negre” Eto’o pogui ser crucial pel transcurs de la temporada. Aquest barça senyores i senyors és imparable, guanya sense forçar la màquina, porta el tempo del partit com si el rival també jugués amb ells. I és que dona gust veure com toquen la pilota i triangulen.
Si una mancança li trobava al Barça de l’any passat era una defensa poc cuntondent, a vegades desorganitzada i amb un Oleguer que molt al meu pesar no acabava mai donant la talla de central pel Barça. Ara bé “mos” amic “es” Txiqui i el cos tècnic ho han sol.lucionat, i de quina manera!. Lilian Thuram i Gianluca Zambrotta, per a mi junt amb Puyol, Márquez i Terry (sense desprestigiar un gran, grandíssim jugador Sylvinho) els millors defensors del moment. M’ha sorprès molt la gran elegància i tècnica del jugador francès, i m’agrada el procés d’adaptació que els hi està donant l’entrenador sense carregar-los de responsabilitat i fen-los jugar “sin prisas, pero sin pausas”.
I si la defensa la tenim solventada i armada, el mig del camp barcelonista no li aclen comentaris: Xavi, Deco i Iniesta mouen el Barça i se’l carreguen a l’esquena regalant gols als bombarders de davant. També hi ha hagut debat, han de jugar els petits i tècnics o hi hem de col.locar un “netejafems” per davant la defensa. Això depent del partit i del rival al que t’enfrontis, de ben segur que si aquest dimecres juguem amb els tres baixets contra el Chelsea no durarem més de 20minuts. Jugarem contra un mig del camp en rombe, amb Makelele, Essien, Lampard i Ballack (vigilem amb Obi Mikel). Jo segueixo optant amb Márquez de pivot defensiu i Deco i Xavi en tasques més ofensives. M’imagino que jugarà amb Motta o Edmilson per allò de que si tenim doblades totes les posicions no cal agafar un central. Bé ja ho vorem dimecres.
I a davant, hem perdut en Samuel però hem recuperat en Javier, una cosa ha acabat portant a l’altre i n’estic segur que Saviola acabarà sent el davanter titular d’aquest Barça, a Gudjohnsen el veig amb poca mobilitat i molt lent, quan el ritme del Barça és trepidant i molt vertical. Està ben coberta ja la posició de davanter centre? Jo crec que si, jugant amb Ronaldinho a l’esquerre i Messi a la dreta m’hi puc posar jo i segur que algun golet marcaré. Són jugadors que fan que les coses siguin fàcils.
Força Barça!
About this entry
You’re currently reading “Intractable,” an entry on manelgarcia
- Published:
- Octubre 16, 2006 / 7:33 am
- Category:
- Un sentiment
- Tags:

3 Comments
Jump to comment form | comments rss [?] | trackback uri [?]